“Els nens (i les nenes) del rock recull el per què de les emocions que ens provoquen les músiques, les cançons, el pop, vaja, i la seva i la nostra memòria sentimental”, Miqui Puig. Malgrat que a l’escola els capellans ens deien que el rock era cosa de descreguts i drogradictes, que les avies ens repetien que els cabells llargs criaven polls i que la batalla amb els pares pel volum del tocadiscs era una guerra llarga i sorda, els nens i les nenes del rock i el pop, aquells joves contestataris de mitjan dels anys setanta que portàvem texans i cabells llargs, hem escrit les pàgines més intenses de la nostra vida a ritme d’alguna cançó. De Bill Halley a Eminem, passant pels Beatles, els Stones, Dylan o Sopa de Cabra, mig segle després de Rock around the clock, ja hi ha vàries generacions que hem fet de la música moderna un mite, una cultura i una manera d’interpretar el món. Els nens i les nenes del rock fa un recorregut sentimental per la història i la memòria dels anys pop.